1714 - 2014 Evolució Estàtica

Espanya (1): Estat pertanyent a la Unió Europea, composat de 17 comunitats autònomes. Curt i ras.

Comunitat Autònoma: Invent tret de la maniga per Espanya (concepte anterior) per difuminar i amagar algunes realitats molestes per a ells.

Realitats molestes: En sobresurten dues: 1) Catalunya 2) Pais Basc (ja en parlariem un altre dia, o no)

Catalunya: Mal anomenada Comunitat Autònoma (2n concepte) amb llengua i cultures propies, amb Govern (o les diferents formes d'organització, segons l'epoca) propi des de temps inmemorials, porta a Europa d'exportacions i importacions de tot tipus i veins (a grans trets) del que avui s'anomena Espanya fins fa 300 anys.

1714: any en que Felip V finalment sotmet el poble català per integrar-lo dins del seu imperi on, per cert, mai es ponia el sol. Des d'aleshores el super imperi Espanyol va anar disminuint fins arribar al punt de que finalment si, el sol ja es ponia a l'Imperi Espanyol.

2014: 300 anys després, la situació ha variat ben poc, guerres, republiques de curta durada, dictadures i, des de fa mes de 30 anys, DEMOCRÀCIA.

DEMOCRÀCIA: En sentit estricte, la democràcia és una forma d'organització de la vida pública, en la qual les decisions col·lectives són adoptades pel poble mitjançant mecanismes de participació directa o indirecta que li confereixen legitimitat als representants. D'aquesta definició se'n pot extreure que els representants del poble, surten directament de la voluntat del mateix. Això implicaria que les accions que duguin a terme aquests representants son un mandat de la voluntat popular.

Voluntat popular: el passat 25 de setembre de 2012, després de les últimes eleccions al Parlament Català, el 80% de la representació al parlament (5 partits politics diferents) tenia un tret comu en els seus programes electorals. El dret a decidir, és a dir, la voluntat de fer una pregunta en forma de Referendum al poble Català. una pregunta que donaria resposta a com de còmodes (o incòmodes) es senten els Catalans formant part de l'Estat Espanyol.

Estat Espanyol (2): davant l'evidència i la claretat dels resultats de les eleccions, es fan els Suecs i es desentenen des del primer moment. No parlen, callen. De tan en tan, alguna veu (no la del maxim representant de l'Estat Espanyol) diu en public que el que preten el poble Català a traves dels seus representants és una il·lusió, un conte de fades, un impossible. La raó? per ells senzilla, sense adonar-se de la contradicció en la que s'endinsen: La constitución no lo permite

Constitució: guió que estableix les regles del joc democratic. El 1978 es va votar l'actual constitució que, a excepció de fets puntuals com que el primogènit del Princep Espanyol no és un nen i per tant no podria ser rei o quan el Banc Central Europeu ho reclama per tal de paliar una CRISI que han engendrat entre tots, continua essent la mateixa avui que el dia que es va votar. 36 anys han passat des d'aleshores. Servidor en té 30, és fàcil deduir, doncs, que jo no la vaig votar, però la immensa majoria dels catalans que podien votar, hi van votar a favor. Tenien la il·lusió que aquell text, finalment, seria respectuós amb el poble català, tenint en compte els fets que el fan diferent dins de l'Estat Espanyol, sobretot venint d'una dictadura duríssima que reprimia tot el que volia dir ser o sentir-se català.

Estat Espanyol (3): que el Govern Espanyol digui que no es pot celebrar una consulta per què la Constitució no ho permet, no té cap mena de sentit. Tot és qüestió de voluntat que, evidentment, no tenen. És caure en la contradicció d'anomenar-se Estat DEMOCRÀTIC i no permetre que una part del seu poble pugui expressar quina és la seva posició respecte l'encaix que l'Estat li dona.



Jo no havia nascut, com s'ha pogut deduir abans, quan es va votar aquesta Constitució que ens regula avui, 36 anys despres de la seva acceptació. Què vull dir amb això? simplement que els temps canvien (quina obvietat), evolucionen (de debò?), però hi ha certa gent que s'ha quedat anclada als anys 70 o més enrera fins i tot, al segle XVIII. Tenen mentalitat imperialista, Catalunya és la última Colònia. No la poden perdre.
Caldria doncs fer una repassadeta a la Constitució i afegir, esborrar, rectificar, tot el que calgui per tal que la DEMOCRACIA s'apliqui de debò i que el Poble, finalment, sigui qui fa anar el volant de les seves vides.

Algo de sèries, va. (Breaking Bad i 24)

Impresionant retorn de la 5a temporada de Breaking Bad, recomano molt a qui no l'hagi vist que faci un petit esforç i busqui aquesta serie. És simplement espectacular. No n'explicaré res ja que encara no està finalitzada. Només que consta de 5 temporades i que des del minut 0 de la primera temporada, la serie comença a creixer i creixer i.. de debò, no para de fer-ho fins a arribar al capitol 11 de la cinquena temporada (diumenge que ve el 12 fins a un total de 16).

N'hi ha una que donaven per finiquitada ara fa uns 3 anys que l'abril de l'any que ve torna. Estic parlant de 24.
Per mi, la millor sèrie de totes (en el seu gènere). Cada temporada de 24 (n'hi ha 8), ens explica els esdeveniments que ocorren en un dia (d'aqui 24, per les hores ;) ) de la feina d'un agent de la Unitat Anti Terrorista (UAT, o millor dit Counter Terrorism Unit - CTU - ) de Los Angeles.
De fet, la sèrie comença amb aquest agent (Jack Bauer) treballant per el CTU. A mesura que les temporades avancen la situació d'en Jack va canviant, doncs entre temporada i temporada representa que passen llargs períodes de temps (un any, 2 i mig, 6 mesos..) i en cada una d'elles, en Bauer s'ha d'enfrontar contra alguna amenaça, o bé per ell o bé per al pais sencer.
Dins d'una trama general s'hi engloven moltes histories diferents que involucren diversos personatges (gens secundaris) com ara el President de torn dels EEUU i tot el que comporta al seu voltant (assessors, caps d'equip, germans, fills, dona i un llarg etc), la filla d'en Jack (la Kim Bauer), el seu millor amic i company (l'agent Tony Almeida), el director de torn de la CTU, entre d'altres.

El que fa que trobi que aquesta serie mereix ser un graó per sobre de la resta és el seu dinamisme i la manera que tenen de deixar-te enganxat capitol rera capitol, amb girs de guió inesperats que fan que et costi molt endevinar per on aniran els trets.
Un fet important és el "temps real". Ho poso entre cometes per què cal acceptar que és molt complicat fer a temps real una serie d'aquest tipus. De tota manera, crec que s'ajusta al màxim al que podriem anomenar Temps Real, ara sense cometes.
Sé que no aclareixo massa de què va, n'hi ha prou en saber que hi ha segrestos, amenaces de bomba nuclear (que en algun cas arriba a exclatar), virus mortals amenaçant de ser alliberats en centres públics, conspiracions dins el mateix govern contra el President, talps de l'alçada d'un campanar, ja sigui a l'FBI o al CTU o al propi govern, complots per assasinar presidents (algun amb cert exit), governs extrangers involucrats en moltes de les trames (russos, xinesos, arabs), grans empreses multiacionals amb interessos força debastadors per al seu pais i sobretot, el RELLOTGE, que no s'atura mai.
En fi, una serie obligatoria!

Tot queda igual

Gairebé sis mesos després de la última entrada en aquest blog, un podria pensar que és temps suficient com per què canviin varies coses.

La veritat és, que la única cosa que ha canviat des del passat mes de desembre és que l'empresa en la que estava (Infraestructures.cat) ha fet un ERE i al carrer estic.

Per la resta, tot queda igual. Seguim en un pais on no es vol escoltar la seva gent, on és igual el que es demani i quantes signatures es portin per donar suport a aquestes demandes.

No importa que surtin més d'un milió de persones al carrer per demanar que no volen formar part d'un pais que mai ens ha fet cas i que sempre ha anat a la seva pensant única i exclusivament en el seu estatusm, menystenint, per norma, tot pensament o sentiment que no s'assembli als seus. No cal que ho digui, però parlo de la Independència de Catalunya.

No importa que es recullin al voltant d'un milió i mig de signatures per tal de modificar una llei que, sense tocar-la, el que provoca és que cada dia un munt de families es quedin sense sostre, havent-se quedat ja sense feina ni recursos per poder viure. No cal que ho digui, però parlo de la ILP sobre els desnonaments.

No importa que els que estan manant a Espanya, abans de ser elegits, diguéssin que no pujarien l'IVA (per dir-ne alguna). Han sortit elegits (MAJORIA ABSOLUTA = DICTADURA TOTALITARIA) i fan el que volen. Vull dir que si, que, per exemple, han apujat l'IVA.

No importa que Catalunya tingui un model educatiu referent a la llengua o, com els agrada tant les classificacions i les nomenclatures, d'immersió lingüistica des de fa 30 anys. Com que tenen majoria absoluta, proposen i volen canviar aquest model d'immersió. Això no té cap mena de sentit, som un pais amb una llengua propia, ¿quin sentit tindria que, posem pel cas que CIU guanyés unes eleccions a Espanya, i es volgués imposar com a llengua vehicular el Català? S'enten que no en tindria cap de sentit doncs no és la seva llengua.

En fi, aquests son només uns dels punts que des del passat mes de desembre, no han canviat. N'hi ha molts més. A banda de la vergonya que fa tenir una classe politica (tan a Espanya com a Catalunya) que estan més pendents de col·locar amics, coneguts i saludats en llocs on caldria haver aprovat unes oposicions per poder-hi ser, adjudicacions a dit (constructores, consultories,...) per tal de poder embutxacar-se grans quantitats de diners (sobres, sobre-sous,..).. en fi, la CORRUPCIÓ que els penja del cinturó a cada passa que fan i, que tot i saber-se, no passa res, ningu plega, no es convoquen eleccions. I mentrestant la gent continua quedant-se sense feina, sense casa, sense esperança (més d'un, de dos i tres suïcidis).

Tot queda igual.

JA N'HI HA PROU, NO?

Arribo a casa venint de treballar. Em trc la roba, la deixo ben posada (dema la camisa ha d'estar en forma) i em poso comode (pijama). Son tres quarts de nou del vespre.
Sec davant l'ordinador i començo amb la liturgia dels dilluns: busco els capitols del diumenge que segueixo des de fa dos mesos. Els trobo, els baixo. Mentrestant, escolto la radio i, a les nou en punt comença "La Nit a RAC1". De les primeres coses que diuen: El ministre Wert mitjançant proposta de llei (crec que es diu així això) es carrega el catal`(re de nou pero ara sembla que va de debò). Com se'l carrega? Reduint l'assignatura de Català a una assignatura OPTATIVA!

Wert: super ministre d'ensenyament

Això tindria tot el sentit si ho fan a Espanya, basicament per què qui vulgui fer català el pugui aprendre. Però a Catalunya???? OPTATIVA??? de què va aquest senyor?
Crec que ens hem de moure de debò. Cal frenar aquesta persecució. I la unica manera és amb la INDEPENDÈNCIA!
Senyors Mas i Junqueras, si us plau, plantint-se davant del Govern Espanyol.. Expliquin-los que no estem disposats a deixar-nos trepitjar més. Que no els hi volem cap mal però, volem deixar de caminar amb ells. Ells ens maltracten constantment i a més a més se'n enfoten a la cara (o se'ns pixen a la boca que diria el Mohamed Jordi). PROU, si us plau, PROU Espanya de lligarnos en curt, som un Pais amb llengua i cultura propies (que no és l'Espanyola). Els Catalans estem cansats, si Espanya no està disposada a donar-nos el que per llei ens toca i des de fa dues administracions que no se'ns dona... JA N'HI HA PROU!
Catalunya és grandeta per caminar SOLA..

CATALUNYA SERÀ LLIURE O NO SERÀ!! ESTÀ A LES SEVES MANS (MAS I JUNQUERAS) I HO HAN DE FER POSSIBLE,. PLANTIN-SE, REPETEIXO, DIGUIN PROU!

Aquest Video s'ha de mirar...

Un Americà que va estar a BCN l'11 de setembre de 2012.. deixo l'enllaç, que sembla que no puc posar el video directament: http://t.co/o2GWXmIz

La foto no té res a veure però em fa molta gràcia. (el missatge, es clar)

 Salut i INDEPENDÈNCIA a tots i a totes!!
 

Catalunya NOU estat d'Europa 11-09-12

Demà es el primer dia d'un canvi. No serà ràpid ni fàcil, demà comença un camí, que de fer-lo tots junts, ens donarà mes força per assolir allò que volem i que més estimem, la llibertat per fer i desfer sense que ningú ens talli les ales. Aixi que, anem escalfant motors, demà comença una nova manera d'enfocar-ho tot.

Per la LLIBERTAT: INDEPENDÈNCIA - Catalunya NOU estat d'Europa!! Salut, i bon dia!

Català: o ho ets o no ho ets

Llegeixo en algun article d'opinió que és un fet per estar content que es parli, a Catalunya, d'independència sense que això suposi un problema. També llegeixo en el mateix article que no està d'acord en que per ser un bon CATALÀ, calgui voler la independència.

Jo dic, ser CATALÀ i sentir-s'hi, per mi exclou qualsevol altre opció. Per tant, sense independència no podem ser el que som: CATALANS, ja que sense independència, la gent que viu a Catalunya, està obligada a dur a sobre una targeta petita de la mida d'una Visa (o Master Card, o.. ja se'm enten) en la qual diu que som Espanyols (parlo del DNI, eh?).

do you wanna see a magic trick? I'm gonna make Spain desapear..Ta-raa!

Per tant un no pot ser bon o mal CATALÀ, un és CATALÀ o no ho és i punt.



A les portes de la que es preveu serà una de les Manifestacions més grans de la nostra història (tan de bo sigui així), demanem i exigim el que és nostre: CATALUNYA NOU ESTAT D'EUROPA!!!