dimecres, 25 d’abril del 2012


Fallé más de 9000 tiros en mi carrera. Perdí casi 300 juegos. 26 veces confiaron en mi para tomar el tiro que ganaba el juego y lo fallé. He fallado una y otra, y otra vez en mi vida. Pero nunca me di por vencido y es por eso que llegue a ser exitoso. #AirJordan

..això, SEMPRE BARÇA!!


dimarts, 24 d’abril del 2012

Quant ens costa ser catalans?


El món a RAC1 ha fet un exercici de comparar la diferència entre impostos pagats i serveis rebuts a Catalunya respecte diferents llocs de l’Estat. Totes les dades són oficials. El resultat revela les enormes diferències i el greuge de Catalunya. Ho ha confirmat l’economista Antoni Serra Ramoneda. Compareu dades.Aquest és el recull que ha elaborat Jofre Llombart per a El món a RAC1.

Impostos:
Catalunya és on hi ha una retenció més gran de l’IRPF: 56% per a les rendes altes, 40 per les mitjanes i 24,75 a les baixes.
Balances fiscals:
Per cada 1.000 euros que paga un català en impostos, en rep de l’Estat en serveis 870. Per cada 1000 euros que paga en impostos, un extremeny en rep de l’Estat 1170. La diferència és de 300 euros.
Metro i bus:
A Barcelona, el bitllet senzill val 2 euros. A Madrid, un euro i mig. Els abonaments multitransport són més barats a la capital catalana que a l’espanyola. La T-10 barcelonina val 9,25 euros i la Metrobús madrilenya 12. Tot i que es diu així no permet transbordament. Això sí, el metro arriba a Barajas i no al Prat.
Rodalia Renfe:
El servei de Cercanías Madrid és molt millor que Rodalia Catalunya. No és una impressió. Per un territori molt més petit, l’àrea metropolitana de Madrid té 367 quilòmetres de vies, només cent menys que la catalana i això sí quasi tota en via doble. Hi ha 900.000 usuaris de Cercanías Madrid per només 400 mil de Rodalia Catalunya.
Peatges:
A Catalunya de cada 100 quilòmetres d’autopistes, 67 són de peatge i 33 de franc. A Madrid, en són 96 gratuïts i 4 de peatge. A Andalusia el percentatge és de 87 de franc contra 13 de pagament i a Extremadura no hi ha ni un sol peatge.
Aeroports:
A Madrid-Barajas es paguen 7,73 euros de taxes aeroportuàries per cada enlairament. A Barcelona-El Prat es cobren 6,81 per enlairament. Però des de Madrid hi ha 55 vols transoceànics i des de Barcelona, 15.
Inversions Foment:
Per aquest 2012, el govern espanyol ha retallat un 45% les inversions a Catalunya. És la retallada més important de l’Estat. La tisorada al País Valencià i Andalusia és del 34%. A Castella-la Manxa, un 7% per cent mentre que a Galícia i al País Basc, on s’hi farà arribar el TGV, les inversions creixeran un 9 i un 17% respectivament.
Escoles bressol:
Per aquest curs, a Barcelona hi ha 7.400 places públiques per a una població de 1.630.000 habitants. A Sevilla: 22.000 places per una població de 703.000 persones.
Ordinadors:
A Catalunya hi ha un ordinador per cada 5 alumnes. A Extremadura un per cada 2.
Universitats:
Estudiar un curs d’alguna carrera d’Humanitats val, a la Complutense de Madrid, entre 700 i 811 euros depenent dels estudis. A l’Autònoma de Barcelona no baixa de 910. Infermeria a Madrid, 1.088 euros; a l’Autònoma, 1.423.
Retallades Sanitat:
Fa dos anys, el pressupost en sanitat a Andalusia era de 1.180 euros per habitant. Aquest any és de 1174 euros. La retallada és de 6 euros. A Madrid, per un pressupost similar la retallada ha estat de 4 euros. A Catalunya, fa dos anys s’hi destinaven 1.298 euros per habitant. Ara 1.128, és a dir, 170 euros menys.



Medicaments:
Amb l’euro per recepta i el copagament per a pensionistes, per al mateix tractament, un jubilat català pagarà en fàrmacs 277 euros i un de la resta de l’Estat en pagarà 216.
Òpera:
Anar al Liceu sí que surt més barat que anar al Teatro Real de Madrid. Els abonaments surten més econòmics depenent de la butaca. El millor seient del Liceu val a l’any 1.491 euros mentre que al Real és 1.543. També els abonaments populars són més econòmics.
Sous funcionaris:
Els funcionaris de la Generalitat cobraran un 5% menys aquest any: un 3% a la paga doble de l’estiu i un 2% a la de Nadal.
Als funcionaris de l’Administració General de l’Estat se’ls ha congelat el sou aquest any.
IPC:
Els preus han augmentat un 2,2 per cent des del març del 2011 al març del 2012. Només s’han incrementat més a Castella-Lleó. La mitjana estatal és de 1,9, però és que a Andalusia només s’han apujat un 1,6. Dit d’una altra manera: en només un any, comprar a Catalunya s’ha encarit sis dècimes respecte a Andalusia.
La resposta d’Antoni Serra Ramoneda
El catedràtic d’economia de la UAB, Antoni Serra Ramoneda, el 2002 va fer un estudi comparatiu de preus entre Barcelona i madrid, i ja va certificar que la distància és significativa. Considera “notòries” les diferències en el cas dels peatges. També ha volgut destacar que les subvencions que reben algunes empreses a Madrid, no les reben les empreses equivalents a Barcelona. Considera que la situació canviaria, a curt termini, si l’estat pagués els deutes que acumula amb Catalunya.

dijous, 19 d’abril del 2012

Chelsea - Barça - Madrid - Chelsea

El passat dimarts 17 d'abril cap allà les 22:30, la culerada estava contenta. Perquè? ja se sap, quan el Madrid perd, és motiu d'alegria entre els Culés.

El problema arriba l'endemà...fa setmanes que sento i llegeixo periodistes i opinadors en general (a les radios i als diaris) fent preguntes al consumidor (oients i lectors) de l'estil: "Qui prefereixes per a la final de la Champions, el Bayern o el Madrid?"... i parlant també, com no pot ser d'una altra manera, del partit (importantíssim, cal dir-ho tot) de lliga contra el Madrid.. On vull anar a parar? que s'ha estat parlant de tot menys d'una cosa: el Chelsea!!

I sabeu què? Ahir el Chelsea va guanyar al Barça (1-0). Va tenir sort (?). Jo crec que si. Un equip que xuta dues vegades a porteria durant 90 minuts i que acaba guanyant, en principi ha tingut sort.
El Barça, va tenir mala sort (?). També penso que si, va xutar més de 10 vegades (no totes entre pals), va estavellar 2 pilotes als pals (travesser i pal esquerre)...en condicions "normals" el Barça hauria d'haver tornat a Barcelona amb un 1-3 .



En fi, ara toca patir de valent el proper dimarts. Haurem de patir, doncs el Chelsea ho te tot de cara i ahir va deixar ben clar que, si una cosa saben fer, és anul·lar a Messi (per tocar pilota havia de baixar a mig camp, si no ni l'ensumava ahir) i no deixar espais per que la maquinaria blaugrana funcioni de manera continua.

Val a dir, però, que el Camp Nou no és Stanford Bridge i Messi és el millor jugador de la Història d'aquest esport.

Així doncs, que vingui el Madrid dissabte (aniria bé que ens els mengéssim) i dimarts a destroçar el Chelsea.