dijous, 29 d’agost del 2013

Algo de sèries, va. (Breaking Bad i 24)

Impresionant retorn de la 5a temporada de Breaking Bad, recomano molt a qui no l'hagi vist que faci un petit esforç i busqui aquesta serie. És simplement espectacular. No n'explicaré res ja que encara no està finalitzada. Només que consta de 5 temporades i que des del minut 0 de la primera temporada, la serie comença a creixer i creixer i.. de debò, no para de fer-ho fins a arribar al capitol 11 de la cinquena temporada (diumenge que ve el 12 fins a un total de 16).

N'hi ha una que donaven per finiquitada ara fa uns 3 anys que l'abril de l'any que ve torna. Estic parlant de 24.
Per mi, la millor sèrie de totes (en el seu gènere). Cada temporada de 24 (n'hi ha 8), ens explica els esdeveniments que ocorren en un dia (d'aqui 24, per les hores ;) ) de la feina d'un agent de la Unitat Anti Terrorista (UAT, o millor dit Counter Terrorism Unit - CTU - ) de Los Angeles.
De fet, la sèrie comença amb aquest agent (Jack Bauer) treballant per el CTU. A mesura que les temporades avancen la situació d'en Jack va canviant, doncs entre temporada i temporada representa que passen llargs períodes de temps (un any, 2 i mig, 6 mesos..) i en cada una d'elles, en Bauer s'ha d'enfrontar contra alguna amenaça, o bé per ell o bé per al pais sencer.
Dins d'una trama general s'hi engloven moltes histories diferents que involucren diversos personatges (gens secundaris) com ara el President de torn dels EEUU i tot el que comporta al seu voltant (assessors, caps d'equip, germans, fills, dona i un llarg etc), la filla d'en Jack (la Kim Bauer), el seu millor amic i company (l'agent Tony Almeida), el director de torn de la CTU, entre d'altres.


El que fa que trobi que aquesta serie mereix ser un graó per sobre de la resta és el seu dinamisme i la manera que tenen de deixar-te enganxat capitol rera capitol, amb girs de guió inesperats que fan que et costi molt endevinar per on aniran els trets.
Un fet important és el "temps real". Ho poso entre cometes per què cal acceptar que és molt complicat fer a temps real una serie d'aquest tipus. De tota manera, crec que s'ajusta al màxim al que podriem anomenar Temps Real, ara sense cometes.
Sé que no aclareixo massa de què va, n'hi ha prou en saber que hi ha segrestos, amenaces de bomba nuclear (que en algun cas arriba a exclatar), virus mortals amenaçant de ser alliberats en centres públics, conspiracions dins el mateix govern contra el President, talps de l'alçada d'un campanar, ja sigui a l'FBI o al CTU o al propi govern, complots per assasinar presidents (algun amb cert exit), governs extrangers involucrats en moltes de les trames (russos, xinesos, arabs), grans empreses multiacionals amb interessos força debastadors per al seu pais i sobretot, el RELLOTGE, que no s'atura mai.
En fi, una serie obligatoria!

dimarts, 7 de maig del 2013

Tot queda igual

Gairebé sis mesos després de la última entrada en aquest blog, un podria pensar que és temps suficient com per què canviin varies coses.

La veritat és, que la única cosa que ha canviat des del passat mes de desembre és que l'empresa en la que estava (Infraestructures.cat) ha fet un ERE i al carrer estic.

Per la resta, tot queda igual. Seguim en un pais on no es vol escoltar la seva gent, on és igual el que es demani i quantes signatures es portin per donar suport a aquestes demandes.

No importa que surtin més d'un milió de persones al carrer per demanar que no volen formar part d'un pais que mai ens ha fet cas i que sempre ha anat a la seva pensant única i exclusivament en el seu estatusm, menystenint, per norma, tot pensament o sentiment que no s'assembli als seus. No cal que ho digui, però parlo de la Independència de Catalunya.

No importa que es recullin al voltant d'un milió i mig de signatures per tal de modificar una llei que, sense tocar-la, el que provoca és que cada dia un munt de families es quedin sense sostre, havent-se quedat ja sense feina ni recursos per poder viure. No cal que ho digui, però parlo de la ILP sobre els desnonaments.

No importa que els que estan manant a Espanya, abans de ser elegits, diguéssin que no pujarien l'IVA (per dir-ne alguna). Han sortit elegits (MAJORIA ABSOLUTA = DICTADURA TOTALITARIA) i fan el que volen. Vull dir que si, que, per exemple, han apujat l'IVA.

No importa que Catalunya tingui un model educatiu referent a la llengua o, com els agrada tant les classificacions i les nomenclatures, d'immersió lingüistica des de fa 30 anys. Com que tenen majoria absoluta, proposen i volen canviar aquest model d'immersió. Això no té cap mena de sentit, som un pais amb una llengua propia, ¿quin sentit tindria que, posem pel cas que CIU guanyés unes eleccions a Espanya, i es volgués imposar com a llengua vehicular el Català? S'enten que no en tindria cap de sentit doncs no és la seva llengua.

En fi, aquests son només uns dels punts que des del passat mes de desembre, no han canviat. N'hi ha molts més. A banda de la vergonya que fa tenir una classe politica (tan a Espanya com a Catalunya) que estan més pendents de col·locar amics, coneguts i saludats en llocs on caldria haver aprovat unes oposicions per poder-hi ser, adjudicacions a dit (constructores, consultories,...) per tal de poder embutxacar-se grans quantitats de diners (sobres, sobre-sous,..).. en fi, la CORRUPCIÓ que els penja del cinturó a cada passa que fan i, que tot i saber-se, no passa res, ningu plega, no es convoquen eleccions. I mentrestant la gent continua quedant-se sense feina, sense casa, sense esperança (més d'un, de dos i tres suïcidis).

Tot queda igual.