Comunitat Autònoma: Invent tret de la maniga per Espanya (concepte anterior) per difuminar i amagar algunes realitats molestes per a ells.
Realitats molestes: En sobresurten dues: 1) Catalunya 2) Pais Basc (ja en parlariem un altre dia, o no)
Catalunya: Mal anomenada Comunitat Autònoma (2n concepte) amb llengua i cultures propies, amb Govern (o les diferents formes d'organització, segons l'epoca) propi des de temps inmemorials, porta a Europa d'exportacions i importacions de tot tipus i veins (a grans trets) del que avui s'anomena Espanya fins fa 300 anys.
1714: any en que Felip V finalment sotmet el poble català per integrar-lo dins del seu imperi on, per cert, mai es ponia el sol. Des d'aleshores el super imperi Espanyol va anar disminuint fins arribar al punt de que finalment si, el sol ja es ponia a l'Imperi Espanyol.
2014: 300 anys després, la situació ha variat ben poc, guerres, republiques de curta durada, dictadures i, des de fa mes de 30 anys, DEMOCRÀCIA.
DEMOCRÀCIA: En sentit estricte, la democràcia és una forma d'organització de la vida pública, en la qual les decisions col·lectives són adoptades pel poble mitjançant mecanismes de participació directa o indirecta que li confereixen legitimitat als representants. D'aquesta definició se'n pot extreure que els representants del poble, surten directament de la voluntat del mateix. Això implicaria que les accions que duguin a terme aquests representants son un mandat de la voluntat popular.
Voluntat popular: el passat 25 de setembre de 2012, després de les últimes eleccions al Parlament Català, el 80% de la representació al parlament (5 partits politics diferents) tenia un tret comu en els seus programes electorals. El dret a decidir, és a dir, la voluntat de fer una pregunta en forma de Referendum al poble Català. una pregunta que donaria resposta a com de còmodes (o incòmodes) es senten els Catalans formant part de l'Estat Espanyol.
Estat Espanyol (2): davant l'evidència i la claretat dels resultats de les eleccions, es fan els Suecs i es desentenen des del primer moment. No parlen, callen. De tan en tan, alguna veu (no la del maxim representant de l'Estat Espanyol) diu en public que el que preten el poble Català a traves dels seus representants és una il·lusió, un conte de fades, un impossible. La raó? per ells senzilla, sense adonar-se de la contradicció en la que s'endinsen: La constitución no lo permite
Constitució: guió que estableix les regles del joc democratic. El 1978 es va votar l'actual constitució que, a excepció de fets puntuals com que el primogènit del Princep Espanyol no és un nen i per tant no podria ser rei o quan el Banc Central Europeu ho reclama per tal de paliar una CRISI que han engendrat entre tots, continua essent la mateixa avui que el dia que es va votar. 36 anys han passat des d'aleshores. Servidor en té 30, és fàcil deduir, doncs, que jo no la vaig votar, però la immensa majoria dels catalans que podien votar, hi van votar a favor. Tenien la il·lusió que aquell text, finalment, seria respectuós amb el poble català, tenint en compte els fets que el fan diferent dins de l'Estat Espanyol, sobretot venint d'una dictadura duríssima que reprimia tot el que volia dir ser o sentir-se català.
Jo no havia nascut, com s'ha pogut deduir abans, quan es va votar aquesta Constitució que ens regula avui, 36 anys despres de la seva acceptació. Què vull dir amb això? simplement que els temps canvien (quina obvietat), evolucionen (de debò?), però hi ha certa gent que s'ha quedat anclada als anys 70 o més enrera fins i tot, al segle XVIII. Tenen mentalitat imperialista, Catalunya és la última Colònia. No la poden perdre.
Caldria doncs fer una repassadeta a la Constitució i afegir, esborrar, rectificar, tot el que calgui per tal que la DEMOCRACIA s'apliqui de debò i que el Poble, finalment, sigui qui fa anar el volant de les seves vides.
i llavors em va demanar algo..Xevi
ResponElimina