Tot queda igual

Gairebé sis mesos després de la última entrada en aquest blog, un podria pensar que és temps suficient com per què canviin varies coses.

La veritat és, que la única cosa que ha canviat des del passat mes de desembre és que l'empresa en la que estava (Infraestructures.cat) ha fet un ERE i al carrer estic.

Per la resta, tot queda igual. Seguim en un pais on no es vol escoltar la seva gent, on és igual el que es demani i quantes signatures es portin per donar suport a aquestes demandes.

No importa que surtin més d'un milió de persones al carrer per demanar que no volen formar part d'un pais que mai ens ha fet cas i que sempre ha anat a la seva pensant única i exclusivament en el seu estatusm, menystenint, per norma, tot pensament o sentiment que no s'assembli als seus. No cal que ho digui, però parlo de la Independència de Catalunya.

No importa que es recullin al voltant d'un milió i mig de signatures per tal de modificar una llei que, sense tocar-la, el que provoca és que cada dia un munt de families es quedin sense sostre, havent-se quedat ja sense feina ni recursos per poder viure. No cal que ho digui, però parlo de la ILP sobre els desnonaments.

No importa que els que estan manant a Espanya, abans de ser elegits, diguéssin que no pujarien l'IVA (per dir-ne alguna). Han sortit elegits (MAJORIA ABSOLUTA = DICTADURA TOTALITARIA) i fan el que volen. Vull dir que si, que, per exemple, han apujat l'IVA.

No importa que Catalunya tingui un model educatiu referent a la llengua o, com els agrada tant les classificacions i les nomenclatures, d'immersió lingüistica des de fa 30 anys. Com que tenen majoria absoluta, proposen i volen canviar aquest model d'immersió. Això no té cap mena de sentit, som un pais amb una llengua propia, ¿quin sentit tindria que, posem pel cas que CIU guanyés unes eleccions a Espanya, i es volgués imposar com a llengua vehicular el Català? S'enten que no en tindria cap de sentit doncs no és la seva llengua.

En fi, aquests son només uns dels punts que des del passat mes de desembre, no han canviat. N'hi ha molts més. A banda de la vergonya que fa tenir una classe politica (tan a Espanya com a Catalunya) que estan més pendents de col·locar amics, coneguts i saludats en llocs on caldria haver aprovat unes oposicions per poder-hi ser, adjudicacions a dit (constructores, consultories,...) per tal de poder embutxacar-se grans quantitats de diners (sobres, sobre-sous,..).. en fi, la CORRUPCIÓ que els penja del cinturó a cada passa que fan i, que tot i saber-se, no passa res, ningu plega, no es convoquen eleccions. I mentrestant la gent continua quedant-se sense feina, sense casa, sense esperança (més d'un, de dos i tres suïcidis).

Tot queda igual.